internacionals
© Plaça de Sant Jaume de Barcelona Fotografia de Sara Guasteví
 

«A la Plaça de Sant Jaume i a la de la Catedral molts anglesos, francesos i alemanys atrets per l'alegre i encisera música de la cobla, s'aturen a escoltar-la i en veure ballar la sardana s'hi embadaleixen i també els venen ganes de ballar-la. Sense que ells ho demanin, els sardanistes separen les mans, els hi fan lloc.»
Aurora Bertrana, La meva espurna a la flama de la sardana

«In the Saint James' Square and in the Cathedral Square, a crowd of English, French and Germans had stopped to listen to the sardanas, attracted by the cheerful music of the cobla. Entranced by the dancing, they clearly wanted to join in. And, without being asked, the sardana dancers released hands to allow them into the circle.»
Aurora Bertrana, My spark to the flame of the sardana

internacionals

A l'acte d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, centenars de milions d'espectadors televisius van contemplar un desplegament de balladors i balladores sobre l'arena de l'estadi de Montjuïc. Al so de Benvinguts, sardana de Joan Lluís Moraleda amb text de Lluís Serrahima, les rotllanes van esdevenir les cinc anelles olímpiques, reforçant així les vinculacions democràtiques i solidàries de la competició esportiva mitjançant la dansa catalana. Els nois i les noies anaven uniformats de blanc, que sobre el terra de color blau de l'estadi citaven els motius cromàtics de la bandera europea. La imatge va convertir-se en una de les manifestacions més reeixides de la cerimònia, un dels punts àlgids de l'impacte cultural de la sardana al món.

Des que la Cobla Antiga Pep va viatjar a París el 1899, altres van sortir del país per donar a conèixer les sardanes arreu. El maig de 1914, per exemple, la Cobla La Principal de Peralada va acompanyar l'Orfeó Català a Londres, en el marc de l'exposició Anglo-Espanyola de Turisme Sunny Spain. Però possiblement la campanya de propaganda internacional de més repercussió política i emocional fou la de l'any 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, quan la Generalitat de Catalunya va enviar en viatge oficial la Cobla Barcelona de gira per diferents països europeus. Van fer més de dos-cents concerts en nou mesos. Aquesta operació va alinear absolutament les sardanes amb les músiques emblemàtiques de les nacions democràtiques en un context de divisió bèl·lica d'abast global. Aprofitant l'estada a París, la cobla va enregistrar diversos discs, en els quals la Sardana de les monges o La Santa Espina d'Enric Morera estaven al costat de l'himne de Catalunya i el de la República Espanyola. L'antic ball empordanès va passar a ser un referent de les músiques antifeixistes, una icona sonora que va difondre una posició ideològica compromesa i concreta.

No és estrany, doncs, que el 1988 hi hagués un aplec internacional a Amsterdam, on l'any anterior s'hi havia fundat un cobla per un grup de músics neerlandesos. Perquè feia mig segle que les sardanes eren un rastre de l'antiga Espanya democràtica, un element cultural que havia sobreviscut a la depuració franquista, tot i la intenció de codificar-les de nou sota el control de la dictadura. Vet aquí una de les connotacions subtils de la coreografia olímpica a la inauguració dels Jocs de Barcelona, el gran gest cultural que escenificava vivament l'èxit de la Transició que molts proclamaven.

During the opening ceremony of the 1992 Barcelona Olympic Games, millions of television viewers watched as a multitude of dancers spread out across the arena at the Montjuïc stadium. To the sound of Joan Lluís Moraleda's sardana, Welcome, with lyrics by Lluís Serrahima, the circles of dancers arranged themselves into the five Olympic rings. In doing so, they were using the Catalan dance to reinforce the competition's ties with democracy and solidarity. The dancers all wore the same white outfits which, set against the blue of the stadium floor, represented the colour scheme of the European flag. This became one of the ceremony's most successful images and highlighted the sardana's cultural impact worldwide.

In the wake of Cobla Antiga Pep's trip to Paris in 1899, other coblas also left the country to promote the sardana more widely. In May 1914, for example, the Cobla La Principal de Peralada accompanied the Orfeó Català to London, as part of the Anglo-Spanish Sunny Spain tourist exhibition. However, the international publicity campaign that had the greatest political and emotional repercussions was probably the one that took place in 1937. In the middle of the Spanish Civil War, the Generalitat (government of Catalonia) sent the official Cobla Barcelona on a tour of different European countries, where they gave more than two hundred concerts in nine months. This campaign led to worldwide recognition of the sardana as the emblematic music of a democratic nation caught up in the divisions of war.

Making the most of their stay in Paris, the cobla recorded several albums, placing the Snowfall Sardana or The Holy Thorn by Enric Morera alongside the Anthems of Catalonia and the Spanish Republic. The old Empordà dance became representative of anti-fascist music; an iconic sound that disseminated a distinct, committed ideological position.

It is not surprising, then, to discover that an international aplec (gathering of sardana clubs) was held in 1988, in Amsterdam, where a year earlier a cobla had been founded by a group of Dutch musicians. By this time, sardanas had become a vestige of the old, democratic Spain and had been for half a century. They represented an element of culture that had survived the purging of the Franco regime despite attempts by the dictatorship to have them reclassified. This was one of the subtler messages underlying the choreography at the opening of the Barcelona Games which themselves were a major cultural act designed to portray the alleged success of the Transition.

internacionals
     
internacionals

L'octubre de 1908 la Cobla Antiga Pep va tornar a París. Va actuar als teatres Odeón i Olympia, i va enregistrar sardanes a la Pathé Frères, entre les quals Per tu ploro i Lo cant dels ausellets. El mes següent també va actuar al Coliseum de Londres amb un gran èxit. Un dels músics de la cobla, Josep Cervera, va escriure en una postal datada el 23 de novembre: «tocamos sardanas todos los dias y somos muy aplaudidos.» La projecció internacional de les sardanes va començar amb una cobla de Figueres fundada mig segle enrere per Pep Ventura.



internacionals Probablement aquesta fotografia és el primer testimoni del viatge d'una cobla a l'estranger, i una prova que es volia deixar constància d'aquella contribució empordanesa a la història. Fotografia de la Cobla Antiga Pep a París de M. Branger el 25 d'octubre de 1908 (col·lecció particular, família Casassas Ymbert)

This photograph could be the first piece of evidence that documents a trip abroad undertaken by a cobla orchestra from the Empordà, and confirms how much the musicians wanted their contribution to be part of recorded history. Photograph of the Cobla Antiga Pep, taken in París on 25 October 1908 by M. Branger

In October 1908, Cobla Antiga Pep returned to Paris. They performed at the Odeón and Olympia theatres, and recorded sardanas, including I cry for you and The song of the little birds, at the Pathé Frères studios. The following month, they also gave highly successful performances at the London Coliseum. In a postcard dated 23rd November, Josep Cervera, one of the cobla musicians, wrote: «We play sardanas every day, to tremendous applause.» And so, the sardana's projection onto the international stage actually began with a cobla from Figueres, founded half a century before by Pep Ventura.